El Col·legi de Treball Social de Castelló alerta: “La falta de personal, la burocràcia i la sobrecàrrega estructural del sistema posen en risc l'aplicació efectiva de la Llei de Dependència”

Castelló, 18/07/2025.- La realitat de la província de Castelló no difereix de la de moltes altres regions de la geografia estatal en el que als “embuts” en les valoracions, i les conseqüents demores en l’assignació de recursos que requereix una aplicació efectiva de la Llei de Dependència, es refereix. Així ho denuncia el Col·legi Oficial de Treball Social de Castelló, que apunta a la “falta de personal tècnic, els processos administratius lents i una sobrecàrrega estructural del sistema” com els principals obstacles a superar. “Tot això fa que els procediments s’allarguen molt més del raonable, i que moltes persones queden atrapades en una espera que no poden permetre’s”, sostenen.

“Lamentablement aquesta situació també la vivim molt de prop a la província de Castelló. Moltes persones i famílies ens traslladen que porten molt de temps esperant que es valore el seu grau de dependència o a rebre una resolució. Aquesta demora suposa una vulneració clara de drets, perquè parlem de suports essencials per al dia a dia que arriben tard o, directament, no arriben”, sosté, en la mateixa línia, la treballadora social Gloria Cantó. Desenvolupa la seua labor en COCEMFE Castelló i, encara que indica que com a treballadora social en aquesta entitat no gestiona directament els expedients de dependència, “sí que soc qui arreplega, cada dia, el malestar, la incertesa i la frustració que viuen moltes persones usuàries. I això em dona una visió bastant clara dels obstacles reals als quals s’enfronten”.

La primera llei de dependència es va gestar fa 18 anys i va marcar, indiquen des del Col·legi de Treball Social de Castelló, “un abans i un després, perquè va deixar clar que l’accés a suports no és una cosa opcional ni condicionada, sinó un dret”. “Això, per als qui treballem en l’àmbit social, canvia totalment la manera d’acompanyar: ja no es tracta només d’ajudar, sinó d’assegurar que cada persona puga prendre decisions, viure amb dignitat i tindre els suports necessaris per a desenvolupar el seu propi projecte de vida”, reforça Gloria Cantó, qui afig que la llei va suposar “avançar cap a una major equitat, en reconéixer que l’atenció a la dependència no pot dependre dels recursos que tinga una família, sinó que ha de garantir-se des de l’àmbit públic, com una responsabilitat col·lectiva”.

L’avantprojecte per a la reforma de la Llei de Dependència, 18 anys després de la seua aprovació, és un de les comeses de major envergadura del Govern per a aquest 2025. Advoca per deixar arrere els models més institucionalitzats i apostar per suports que permeten a les persones seguir a les seues cases, en el seu entorn, amb els recursos necessaris. Un enfocament que defensen des de COTS Castelló. Però adverteixen: “perquè aquest canvi siga real, no és suficient que estiga en una llei. Fa falta inversió, formació, voluntat política i coordinació entre administracions”.

“La reforma ha generat moltes expectatives, i és cert que el plantejament apunta cap a un canvi necessari, amb un enfocament més centrat en garantir una vida digna en totes les etapes. No obstant això, en la pràctica diària encara no estem veient resultats clars ni generalitzats”, corrobora per la seua part Gloria Cantó.

Emergeixen ací les dificultats ja esmentades, com l’accés limitat a recursos, retards en les valoracions, falta de suports suficients i diferències notables segons el territori. “Les persones a les quals acompanyem necessiten respostes més ràpides, recursos ajustats a les seues necessitats i una atenció que realment estiga centrada en el seu projecte de vida”, reivindica aquesta treballadora social.

El repte passa per superar la part normativa i teòrica de la reforma, per a consolidar un sistema que garantisca drets i una vida digna per a totes les persones. I per a això, incideixen des del COTS, a més de recursos humans i econòmics i eixa necessària coordinació institucional, urgeix “simplificar els tràmits i avançar cap a un enfocament més àgil i centrat en la persona”.

NOTA EN CASTELLANO